L'alt contingut de diòxid de titani, provocarà l'augment de la polverització, però la destrucció de productes plàstics, un alt contingut de diòxid de titani, provocarà l'augment de la velocitat de polverització, la disminució de la força d'impacte, generalment el millor contingut de diòxid de titani en el perfil especial és de 5 ~ 12 PHR.
Després que el mesclador arribi als 80 graus, el diòxid de titani s'afegeix al mesclador, de manera que la pèrdua de brillantor o el dany del color causat per la fricció s'evitarà o es reduirà molt. El requisit previ, per descomptat, és que els pigments es puguin humitejar i dispersar fàcilment.
En pintar amb la base de color, el millor és triar la maquinària de plàstic amb L / D superior a 15 o un efecte de barreja eficient, i és millor utilitzar una pantalla de filtre de 100 ~ 120, la temperatura de la secció d'alimentació es pot augmentar aproximadament. 10 graus per fer que la base de color es fongui amb antelació i afavoreix la seva dispersió a la resina.
PVC En el procés de processament, quan la força de cisalla de mescla arriba al màxim, abans d'embolicar el polímer, l'efecte de mòlta del diòxid de titani és el més greu a la superfície de contacte entre el mesclador i la mescla. Durant el procés d'emmotllament, l'abrasió del pigment de diòxid de titani en plàstic és insignificant en comparació amb la quantitat permesa, perquè essencialment no hi ha més contacte directe entre el diòxid de titani i la paret interior de la màquina.
El diòxid de titani, com altres materials en pols, també absorbeix la humitat de l'entorn. La quantitat d'absorció d'humitat depèn de la humitat relativa de l'atmosfera al voltant del pigment. L'elevat contingut humit del pigment fa que el pigment sigui fàcil de reunir i redueix la seva humectabilitat, i solen ser aquests dos factors els que condueixen a la mala dispersió del pigment.
Quan s'utilitza diòxid de titani sense un tractament superficial efectiu, sota l'acció de la llum solar i l'aigua, el perfil de PVC és fàcil de produir un fenomen de canvi de gris, que afecta seriosament l'aspecte i el color del producte. Per tant, en condicions d'estabilitzador de plom, cal triar el diòxid de titani amb bona resistència a la intempèrie després d'un bon tractament de recobriment superficial. (L'aigua i l'oxigen adsorbits a la superfície del diòxid de titani produiran radicals lliures primaris, com el radical hidroxil OH). ˙ i el radical hidroxil peròxid HOO ˙ Els radicals lliures es transfereixen de la superfície del pigment a la matriu, el radical hidroxil OH ˙ pot reaccionar amb molècules orgàniques per produir productes de degradació intermedis, mentre que el radical de peroxidació HOO ˙ pot reduir la sal de plom a un estat de baixa valència. ）
Per tant, el diòxid de titani general utilitzat en plàstic ha de sotmetre's a un tractament superficial. Les varietats d'òxids inorgànics recoberts de diòxid de titani són diferents, l'impacte en el rendiment del diòxid de titani, l'òxid d'alumini millora principalment l'estabilitat química del diòxid de titani, el diòxid de silici i l'òxid de zinc millora principalment la resistència a la intempèrie del diòxid de titani, més gran és la quantitat de silici recobert, millor és la resistència a la intempèrie, però afecta la força de cobertura del diòxid de titani.
Després del tractament superficial inorgànic, el pigment contindrà aigua lligada químicament, però no es pot alliberar quan sigui superior al punt d'ebullició, aquesta aigua generalment no té cap impacte en el processament de PVC, perquè normalment a la temperatura de processament de PVC, té no ha arribat al seu punt d'ebullició.
A més de la superfície de les partícules de diòxid de titani recobertes amb un recobriment d'òxid inorgànic i després amb un tractament de matèria orgànica, pot fer que el diòxid de titani del sistema PVC-U sigui fàcil de dispersar, però també fa que la disminució higroscòpica del diòxid de titani.
Com més dens sigui el grau de recobriment inorgànic superficial, menor serà la solubilitat del diòxid de titani en àcid sulfúric concentrat i millor serà la resistència a la intempèrie del diòxid de titani corresponent, de manera que la solubilitat de l'àcid es pot utilitzar com a base per caracteritzar la resistència a la intempèrie del titani. diòxid.
El diòxid de titani súper durador s'ha dissenyat com un embolcall dens de silici o un estabilitzador d'òxid de zirconi per al tractament superficial de diòxid de titani. Aquest tractament superficial redueix la interacció entre els components de radicals lliures del nucli de partícules de diòxid de titani i els sistemes de resina produïts sota radiació ultraviolada, però també hi ha alguns defectes. Els mètodes de tractament de superfícies amb un recobriment dens de silici tenen excel·lents propietats antipulverització, però normalment a costa d'una dispersió reduïda, retenció de brillantor i resistència a la condensació en el sistema de dissolvents. Una menor resistència a la condensació i un major grau de tractament superficial (normalment fan que el contingut de diòxid de titani només sigui del 89 per cent) pot reduir la brillantor inicial i el sistema de cobertura, moltes resines, en el tractament de la superfície, poden aconseguir una major força de cobertura, brillantor i retenció de brillantor, però a la despesa del rendiment de la pols.
