El clorur de polivinil (PVC) és un polímer termoplàstic àmpliament utilitzat conegut per la seva versatilitat i rendibilitat. Tanmateix, el PVC pur té certes limitacions pel que fa a les seves propietats mecàniques, estabilitat tèrmica i característiques de processament. Per superar aquestes limitacions i millorar el rendiment del PVC, durant el procés de fabricació s'incorporen diversos additius. Aquest article explora els diferents tipus d'additius de PVC i el seu paper en la millora de les propietats generals del PVC.
- Plastificants
Els plastificants són els additius més utilitzats en les formulacions de PVC. S'afegeixen per augmentar la flexibilitat i la treballabilitat del PVC. Els plastificants actuen com a lubricants, reduint les forces intermoleculars entre les cadenes de polímers i permetent-los lliscar més fàcilment. Això es tradueix en una millora de la flexibilitat, l'allargament i la resistència a l'impacte del PVC. Els plastificants a base de ftalats, com el ftalat de diisononil (DINP) i el ftalat de di(2-etilhexil) (DEHP), s'utilitzen àmpliament pel seu baix cost i excel·lent rendiment.
- Estabilitzadors
El PVC és susceptible a la degradació quan s'exposa a la calor, la llum i l'oxigen. S'afegeixen estabilitzadors a les formulacions de PVC per prevenir o frenar aquest procés de degradació. Els estabilitzadors de calor, com els compostos a base de plom o els estabilitzadors d'organoestany, inhibeixen la degradació tèrmica del PVC durant el processament i les aplicacions d'ús final. Els estabilitzadors de llum, com els absorbents UV o els estabilitzadors de llum d'amina obstaculitzada (HALS), protegeixen el PVC de la radiació UV, evitant el groc i la fragilitat. Els antioxidants s'utilitzen per prevenir l'oxidació del PVC, que pot provocar la decoloració i la pèrdua de propietats mecàniques.
- Modificadors d'impacte
El PVC pur té poca resistència a l'impacte, cosa que el fa propens a trencar-se o trencar-se sota l'impacte. S'afegeixen modificadors d'impacte a les formulacions de PVC per millorar la seva duresa i resistència a l'impacte. Aquests additius milloren la ductilitat del PVC absorbint i dissipant l'energia a l'impacte. Els modificadors d'impacte comuns inclouen modificadors a base d'acrílic, polietilè clorat (CPE) i modificadors d'impacte de nucli de closca. Milloren la resistència a l'impacte del PVC sense afectar significativament altres propietats.
- Ajudes de processament
El PVC té una alta viscositat de fusió, cosa que dificulta el processament. S'afegeixen auxiliars de processament a les formulacions de PVC per millorar-ne la processabilitat i reduir la viscositat de la fosa. Aquests additius actuen com a lubricants, reduint la fricció entre les molècules de PVC durant el processament. Això es tradueix en un flux de fusió millorat, temperatures de processament reduïdes i un acabat superficial millorat dels productes de PVC. Els auxiliars de processament i lubricants a base d'acrílic, com els èsters d'àcids grassos, s'utilitzen habitualment en el processament de PVC.
- Retardants de flama
El PVC és inherentment inflamable i s'afegeixen retardants de flama a les formulacions de PVC per millorar la seva resistència al foc. Aquests additius inhibeixen el procés de combustió alliberant gasos d'extinció de la flama o formant una capa protectora de carboni a la superfície del PVC. Els retardants de flama bromats, com el decabromodifenil èter (DBDPE) i el tetrabromobisfenol A (TBBPA), s'utilitzen habitualment en formulacions de PVC a causa de les seves excel·lents propietats retardants de flama.
Conclusió
Els additius de PVC tenen un paper crucial per millorar la versatilitat i el rendiment del PVC. Els plastificants milloren la flexibilitat i la treballabilitat del PVC, mentre que els estabilitzadors el protegeixen de la degradació. Els modificadors d'impacte milloren la seva duresa i resistència a l'impacte, i els auxiliars de processament milloren la seva processabilitat. Els retardants de flama milloren la resistència al foc del PVC. Mitjançant la incorporació d'aquests additius, el PVC es pot adaptar per satisfer els requisits específics d'aplicació, el que el converteix en un polímer molt versàtil i àmpliament utilitzat en diverses indústries.










