Generalment es classifica segons els components químics dels estabilitzadors tèrmics de PVC, que poden ser sals bàsiques de plom, sabons metàl·lics, estany orgànic, compostos epoxi, fosfits, poliols, etc. Segons la mida d’acció, els estabilitzadors de PVC es poden dividir en principals. Estabilitzadors de PVC i estabilitzadors auxiliars de PVC. El propi estabilitzador auxiliar de PVC només té un petit efecte estabilitzador o cap efecte estabilitzador de calor, però té un efecte sinèrgic quan s'utilitza en combinació amb el principal estabilitzador de PVC; el principal estabilitzador de PVC és generalment un estabilitzador tèrmic de PVC que conté metall. Els compostos orgànics purs com els compostos epoxi, els fosfits i els poliols s’utilitzen generalment com a estabilitzadors auxiliars del PVC.
Perquè per aconseguir una bona estabilitat del clorur de polivinil, sovint és necessari utilitzar una gran varietat d’estabilitzadors de PVC tèrmic de PVC alhora, de manera que alguns estabilitzants comercials de PVC s’agreguen per diversos ingredients per convertir-se en estabilitzadors compostos de PVC, com ara estabilitzadors de PVC de bari cadmi de bari. Estabilitzadors de PVC de zinc, etc. Aquests estabilitzadors compostos de PVC se solen afegir amb lubricants i altres additius necessaris per al processament del clorur de polivinil per a la comoditat dels usuaris. Hi ha moltes varietats d’estabilitzadors compostos de PVC, incloent pols, pasta, líquid i tres formes.
Per tant, l'estabilitzador tèrmic de PVC té les categories següents:
1. Estabilitzador de PVC de compost de sal de plom
2. Estabilitzador de PVC basat en orgànics OBS
3. Estabilitzador de PVC d’organotina
4. Estabilitzador de PVC de compost líquid
5. Estabilitzador de PVC compost de zinc de calci
6. Estabilitzador de compost compost de zinc de bari
7. Estabilitzador de PVC compost de zinc de potassi
