L'aplicació adequada de lubricant és una de les claus de l'èxit del sistema d'estabilització. Per tant, és especialment important dominar el seu principi d'addició.
La cera de parafina, la cera de polietilè, la cera de polietilè oxidat, l'àcid esteàric i l'estearat de calci són lubricants d'ús comú en el procés d'extrusió de perfils plàstics. Els següents són els principis d'addició d'aquests lubricants en diferents sistemes d'estabilització:
Sistema d'organotina: l'estabilitzador d'organotina no té efecte lubricant i una dispersió deficient. Per tant, quan s'utilitza estabilitzador d'organotina, s'ha d'augmentar adequadament el sistema lubricant compost de parafina, estearat de calci i una petita quantitat de cera de polietilè, que pot proporcionar suficient equilibri de lubricació interna i externa necessari per al processament sense contaminació i toxicitat.
Sistema de sal de plom
A causa de la lubricitat externa d'algunes sals de plom, quan la cera de polietilè o cera de polietilè oxidada s'utilitza com a lubricació externa en el sistema d'estabilització de sal de plom, la dosi no ha de ser massa, generalment 0,01 ~ 0,05 phr. Si altres additius de la fórmula no tenen cap efecte de lubricació, la dosi es pot augmentar adequadament, generalment 0,1 ~ 0,5 phr.
Sistema de terres rares
Com que la terra rara en si no té rendiment de lubricació, els estabilitzadors de terres rares produïts pels fabricants generals estan equipats amb diferents varietats de lubricants segons el rendiment de cisallar de l'extrusora. Quan s'utilitza estabilitzador de terres rares, s'ha de seleccionar d'acord amb el rendiment de cisaci de l'extrusora. O durant la producció de l'assaig, la cera de polietilè i l'estearat de calci s'utilitzen per compensar la manca de lliscament intern o extern en l'estabilitzador segons les condicions de formació del perfil, per tal d'equilibrar les necessitats de processament.









